El desengany

— com per l’amarguesa relativa de la conclusió —assumpció del desengany amorós com a valor positiu—, l’obra és tota amarada de la sensibilitat del seu temps, el Barroc. La versió que en presentem, deguda a Albert Rossich (1987), conserva totes les característiques argumentals i mètriques del text original, però l’ha despullat d’arcaismes i de castellanismes, així com de les referències incomprensibles per al lector o l’espectador d’avui. El resultat és que tenim, per primera vegada, la possibilitat de gaudir sense traves d’una obra delicada, suggestiva i brillant.