Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito

«He estat al seu costat, observant, escoltant, preguntant. Dono testimoni de les seves capacitats, les seves angoixes, les seves incomprensions. Suggereixo com hauríem de ser i estar els adults que reclamen per dins i rebutgen per fora. Tracto de cercar sempre les seves perspectives (per entomar-les i per ampliar-les). Com deia el gran amic desaparegut, en Carles Capdevila, “Funes convida a pensar –abans i després– sobre la relació amb els adolescents de casa. Inspira en lloc d’alliçonar. I combina les ganes d’entendre’ls amb la necessitat de ser exigents amb ells però alhora autocrítics amb l’oferta que els dóna la societat, l’institut i la família”».

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.